dissabte, 29 d’octubre del 2011



RÈQUIEM  La llum m’atrau i em sento papallona atrapada per una sobtada claredat.
Els meus peus trepitgen un sòl de coto fluix i les meves passes són lleugeres, sense entrebancs. No em cal cap bastó per tirar endavant. El meu peu dret segueix l’esquerra sense cap vacil•lació, al mateix pas. El cos dret, sense moviments que delatin cap defecta al caminar. Extraordinari! Mozard m'a...si vols llegir la totalitat de l'escrit,clica a sobre

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )