dimecres, 8 de febrer del 2012

MIRALL, MIRALLET
Hi han dones que viuen superficialment, presumint sempre dels seus encants, pendents del pentinat, el maquillatge, els vestits…
La meva mare, fins fa poc, era així. Sempre mirant-se al mirall. No li calia perdre tan de temps, perquè era molt bonica. Els matins, s’aixeia davant del tocador i es raspallava una i altre vegada, els seus llargs cabells daurats. Despres es nete..si vols llegir la totalitat del escrit, clica a sobre


LA FOSCA I JO
Mira, Fosca, ja s’està fent de nit. Aquí, assegudes al banc, ens trobem la mar de bé, oi? A hores d’ara, la placeta s’ha buidat de nens jugant, tots ells, estaran ja sopant i a punt d’anar-se’n al llit. Per a mi, aquests moments són els millors de la jornada. Tu, al meu costat i jo abraçada al teu coll e.si vols llegir la totalitat del escrit, clica a sobre

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada