dissabte, 29 d’octubre del 2011

BATEC D'ALES
El sol em fa l’ullet quan baixo per la Rambla de Catalunya i he de posar-me les ulleres fosques. Millor, així ningú veurà els meus ulls plorosos. Darrera meu queda tota la seguretat d’una vida aburgesada i una família que m’estima però que em té presa en una gabia d'or. Encara no se si podre arribar fins el final, trencar amb tot per tal de ser jo mateixa, pendre les meves decisions,si vols llegir la totalitat de l'escrit clica a sobre


XIMPLERIES
Temporal de vent i aigua, llamps i trons. La Glòria s’ha quedat a les fosques i resta quieta, davant d’un televisor mut. Només el foc de l’estufa de butà dona una mica de claror a la saleta. Fa ja més de quinze minuts que se n’ha anat el llum i ni tan sols s’ha aixecat a cercar una espelma. Per què?, s'esta bé així, al redos i calentona. Recorda la seva juventut, quan era al poble i passava les.. si vols llegir la totalitat del escrit clica a sobre

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )